Katalán
Els cossos encesoscom el ferro roent,estirats damunt el marès del safareig,fan tot tipus dÆoperacions:es resten,es divideixenfins al no-res,se sumen,es multipliquenfins a lÆinfinit.sta, lÆhome-viatger, lÆhome-aventurer, lÆhome-anècdotaà), on lÆesfilagarsat vestit de la realitat se sargeix amb els retalls de la imaginació mitjançant les puntades dÆuna agulla enfilada amb els fragments manllevats dels escrits de lÆartista i els dÆaquelles persones amb les quals va mantenir relació. La narració omple els buits ombr¡vols que restaven amagats en la daurada teranyina del mite del polifacètic l¡der del modernisme, i ens fa dipositaris de la cr.nica dÆun itinerari vital (fins i tot en la soledat, en el desamor, en el dolor, en lÆagonia i en el combat final: el de la mort) i del secret dÆuna recerca: la del blau que esdevé present en lÆessència de totes les ombres.es de un perverso espectáculo teatral, donde los poderosos en turno manejan el pa¡s a su arbitrio, en ocasiones sin siquiera molestarse en ocultar sus flagrantes actos de cinismo o de despiadada corrupción.
