A semblanìa dels camperols, els frares i monjos solien acompanyar els êpats amb amanides de carêcter refrescant Ðque llavors en deien enciamÐ on, a mÄs de la lletuga, lÕescarola i els crÄixens, no hi solien faltar les olives salades i les têperes. Les plantes aromêtiques Ðque els antics frares en deien Òherbes odorÆfiquesÓÐ mÄs enllê del seu interÅs remeier, tambÄ tenen una gran importência en la cuina puix que la gastronomia conventual i pairal compta amb nombrosos plats que sùn reforìats, en el seu gust, amb el complement de les espÅcies i de les herbes aromêtiques. Les antigues receptes culinêries aportades en aquest llibre provenen de vells manuscrits i tambÄ dÕantics tractats. Sùn transcrites amb la puntuaciù i lÕortografia normalitzades per fer-les mÄs entenedores i, per tal dÕajudar a la comprensiù de les receptes, lÕautor ofereix un glossari i una orientaciù bibliogrêfica amb la indicaciù dels principals tractats culinaris i amb la relaciù de les fonts manuscrites dÕon provenen la majoria de les receptes que, alhora, sùn comentades i situades en el seu context, ja sigui pairal o conventual, de la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Cuina pairal i conventual Äs el primer llibre que lÕautor publica a Farell Editors, entitat editora especialitzada en lÕestudi i la divulgaciù de la cultura popular. La present aproximaciù histÿrica a la cuina pairal i conventual Äs una documentada aportaciù a lÕestudi de la gastronomia catalana que ofereix nombroses receptes inÅdites, ben útils Òal rebost i a la cuinaÓ.