El malestar en la cultura catalana té la gran virtut de resituar ambuns termes nous un debat estancat que sovint s'ha vist viciat pelvictimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor intel·lectualque li és propi i la dist?ncia que li dóna haver observat la culturacatalana des de la universitat brit?nica durant gairebé dues d?cades,Josep-Anton Fern?ndez respon a una qüestió urgent (Qu? significa sercatal? avui?) amb idees noves i exemples originals provinents tant dela literatura com del cinema i la televisió. La construcció d'un espai cultural catal? ha estat un element central de la política cultural a Catalunya en els últims vint-i-cinc anys, un procés que anomenemnormalització cultural. Segons Fern?ndez, la normalització ésl'expressió d'una ?mplia crisi de models culturals que éscaracterísticament postmoderna, i que afecta els discursos delegitimació de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoraciódels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fern?ndezdemostra amb una gran lucidesa per qu?, d'enç? de la mort de Franco,la identitat dels catalans ha experimentat una redefinició que hadissolt el consens sobre el que significa ser catal? avui. De qu? éssímptoma el malestar en la cultura catalana? Quins efectes té lasubordinació política en el camp cultural? I sobretot: podem imaginarun futur d'emancipació i un projecte de vida en comú?