Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria.Duia una llanterna, per? la llum va començar a fer pampallugues,la va sacsejar, patia per si es quedava a lesfosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultarel rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es vaapagar, potser s'havien acabat les piles. Espantat, vavoler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar,va experimentar una sacsejada, una desc?rregad'adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera,en una nit de lluna plena, sinó en un temps i unespai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubrei s?rdid, feia fred i la boira l'embolcallava. Va pararde córrer i es va fixar en els embalums entaforats alsportals, en ser-hi a prop es distingien formes humanesvestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident.Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrermés ample, amb fanals de gas.