Katalán
Ara mateix sento com, amb un llibre obert oblidat damunt la falda,mentre aparentment badoques tot mirant les roques pelades del Coll deBalaguer, el nostre pensament gira, obsedit, al voltant del pregó,salta ca?tic a la feina que no trobes, i que no saps on buscar?s, opresagia, inquiet, com deur? ser viure de nou a casa els pares. Elprocés és ca?tic, desordenat. T'imagines les feines que podries fer,les menjades amb la família, qu? dir?s el primer dia de festes. O comser? tornar a viure en un poble petit, veure cada dia les mateixescares, resseguir el mateix horitzó cada matí, retrobar els amics,quedar amb ells quan vulguis i no quan doni la casualitat que hasbaixat. Tu i jo sabem que, petita com és, la Sénia et resultainesgotable, tot i que no et vas començar a sentir senienc fins que no vas anar-te'n, fins que la gent de fora no va començar aidentificar-te com a tal, després de preguntar-te si eres de Lleida ode Val?ncia. Tens la intu?ció que el pregó hauria d'explicar aix?.Furgar en aquesta pregunta: qu? és per a tu el poble. Tancar-lo en una imatge perfecta, xifrar-lo en un discurs. Explicar-lo.
