Havíem viatjat fins al petit poble de Clayton perqu? el pare prenguésles mostres d'ADN i esbrinés si aquella dona, Aurora K. era la «maredel meu pare». La biol.gica. I remarco aix. de la «mare del meu pare»perqu?, per a mi, aquella dona mai no seria la meva ?via. La meva ?via era l'altra, la de tota la vida, la que muntava multitudin?riespartides de cartes amb els cosins, la que em feia crestes de pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles hist.riessorprenents sobre la vida a Tur?nia abans de la guerra? I cap provad'ADN ho canviaria. Tant m'era que la seva sang no corregués per lesmeves venes, ni la de l'avi, ni la dels cosins. Ells eren la mevafamília. Jo era i seria sempre una Pekar. Per. em temo que ja m'esticembolicant? El pare no es cansa de repetir-me que les hist.ries calcomençar-les per l'inici. I aquesta hist.ria és massa extraordin?ria,així que començaré un altre cop. Des de l'inici?