Német
Les nits perfumades explora el terreny subjectiu de la memòria; de fet, és el relat de la infantesa del propi narrador, de la naixença fins a la celebració de la primera comunió, un retaule format per capítols, en certa manera independents. Escrita en un llenguatge viu i fresc, l'obra ofereix diferents registres, segons l'episodi que s'explica: el món familiar, els personatges pintorescos del poble i de la mateixa família; els viatges a Barcelona, camí de Torelló o Camprodon, a casa dels oncles; els jocs i les trapelleries dels infants; l'escola, el cinema i la televisió; les fantasies i esl temors; el descobriment trasbalsador del sexe... Es recrea així un univers íntim, però alhora universal, perquè ve a ser tot el món de la infància, un espai propi que l'autor transcriu en un estil colorista, a vegades en clau lírica, a vegades grotesca, irònica; un primavera, (quan) la suau flaire de la flor del taronger embolcallava
