Una de les millors divulgadores de la literatura grega a casa nostra,a més de gran poeta, Maria Àngels Anglada, havia afirmat en algunaocasió que, sense el mite grec, hauríem de renunciar a una partimportant de la nostra lírica. I realment és així. Són molts elspoetes catalans que s'han sentit seduïts per la deixa del geni grec,en l'encertada expressió del mallorquí Miquel Costa i Llobera, i queamb les seves obres reivindiquen calladament les irrenunciables arrels clàssiques de la nostra cultura. Verdaguer, llindar de tantes coses,és el primer de la vuitantena llarga de poetes procedents de tots elsracons on es parla encara el bell catalanesch de Muntaner, des delPaís Valencià i les Illes fins al Rosselló, l'Alguer i, naturalment,el Principat, i que sumen més de dos-cents poemes. A les pàgines quesegueixen, doncs, se succeeixen les més variades interpretacions delsprincipals mites grecs, records de pobles i de ciutats, i fins i totreferències a episodis i autors rellevants de la història i laliteratura grega, tant antiga com moderna, sense oblidar la medieval o bizantina, impregnada d'aquella llum daurada que ens segueixcaptivant, tants segles després.El lector té davant dels ulls, per tant, tot un ric mosaic de temes id'autors, per les tessel·les del qual esperem que pugui moure'scòmodament, sigui per conèixer les originals versions que d'ells hanfet els nostres poetes o per visitar, amb uns altres ulls, lageografia mítica de Grècia, que és, al capdavall, també la nostra.
