De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien aviure del turisme. Però no tots, ni de bon tros. Un bon grapats?estimava més embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela.Va ser l?última generació que ho va fer. Aquests homes de mar vanpatir la història al llarg de tres guerres, la d?Espanya, la Mundial i la d?Algèria. Després, les aigües pudents, mortes, de la creixenturbanització litoral van fer fugir el peix i ells l?havien d?anar apescar com més va més lluny.Veus, la mar reconstrueix amb un lèxic riquíssim i ple de subtilesesl?aventura d?aquella generació de mariners que avui, retirats de lamar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeigmarítim. Entre el passat llunyà i el present, els seus records encarapoblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només caliaescoltar-los.