El benestar que hem conegut sÆha acabat, per. hi ha sortida. La zombi espina descriu una Catalunya en crisi, apocalíptica, en què els zombis guanyen terreny. Enmig del caos, lÆHèstia i lÆEmili trien el seu propi camí i lluiten per sobreviure i no deixar-se endur pels que viuen sense viure, per imposar-se a la impotència i el desencís i per fer reviscolar el que estimen. No estan sols: hi ha els representants delpoble. Lluny de les tenebres quotidianes, del campi qui pugui, els polítics, amb sagacitat i perspicàcia, prenen mesures per satisfer interessos prioritaris i per resoldre el conflicte. El que havia estat un llarg trajecte hist.ric ple dÆentrebancs i guanys es transforma en un desert dÆarenes movedisses, un present sense esperança carregat dÆespines des del qual sÆendevina un futur incert i perillós.